Recentment en el web Kireei (http://www.kireei.com/) s'ha publicat un excelent article d'en Boris Mir, professor d'institut, titulat:
En l´article es reflexiona sobre com ens agradaria que fos l'escola dels nostres fills. Aquesta idea que tots tenim i que es basa en les nostres experiències, coneixements, mancances...
Per en Boris Mir, de tots els somnis/desitjos que té per l'escola actual, prioritzaria la personalització dels aprenentatges que obviament portaria a la diversificació de les aules i a destacar la singularitat de cadascun dels nens/nenes.
L' article va acompanyat d' uns meravellosos dibuixos d'en Coaner que il·lustren d' una manera molt clara i alegre les reflexions d' en Boris Mir.
"L´escola desitjada, l´escola somiada"
En l´article es reflexiona sobre com ens agradaria que fos l'escola dels nostres fills. Aquesta idea que tots tenim i que es basa en les nostres experiències, coneixements, mancances...
Per en Boris Mir, de tots els somnis/desitjos que té per l'escola actual, prioritzaria la personalització dels aprenentatges que obviament portaria a la diversificació de les aules i a destacar la singularitat de cadascun dels nens/nenes.
L' article va acompanyat d' uns meravellosos dibuixos d'en Coaner que il·lustren d' una manera molt clara i alegre les reflexions d' en Boris Mir.
Com a reflexió final en Boris Mir escriu:
"Soñar despierto
Uno desearía encontrar el propósito justo, la medida oportuna, el camino correcto que nos llevara a esa escuela soñada… pero no existe tal itinerario pues la educación es demasiado compleja, demasiado orgánica para dejarse atrapar en un sueño. Así que no nos queda otro camino que el trabajo permanente en propósitos, medidas, decisiones provisionales e insuficientes. Un caminar que es también búsqueda. Nos queda soñar despiertos y actuar en una escuela siempre provisional pero algo mejor, algo diferente, a la del curso anterior, a la de hace unos años, a la de nuestra infancia."
"Soñar despierto
Uno desearía encontrar el propósito justo, la medida oportuna, el camino correcto que nos llevara a esa escuela soñada… pero no existe tal itinerario pues la educación es demasiado compleja, demasiado orgánica para dejarse atrapar en un sueño. Así que no nos queda otro camino que el trabajo permanente en propósitos, medidas, decisiones provisionales e insuficientes. Un caminar que es también búsqueda. Nos queda soñar despiertos y actuar en una escuela siempre provisional pero algo mejor, algo diferente, a la del curso anterior, a la de hace unos años, a la de nuestra infancia."
Podeu trobar l' article i les il·lustracions a:
Us animen a llegir-lo i a compartir-lo.
Si teniu algun comentari o reflexió que volgueu compartir sobre la vostra escola desitjada-somiada, no dubteu en enviar-lo com a comentari a aquesta entrada.
Moltes gràcies pel vostre comentari i per la valoració tan positiva del text. :)
ResponEliminaSegur que la vostra escola també està en el camí.
Una abraçada ben forta!
Boris Mir
Gràcies Boris! Treballem per aconseguir l'escola que desitgem pels nostres fills!
ResponEliminaJepi