dijous, 5 de març del 2015

ELS DEURES


Quan els nostres fills comencen primària, el primer que els preguntem en sortir de l'escola, sobretot els divendres, és: "tens molts deures?" No preguntem si en tenen o no, sinó que preguntem per la quantitat. Això moltes vegades ens condiciona el que farem aquella tarda o el cap de setmana i porta a situacions familiars de conflicte. 

De la mateixa manera que quan som adults i treballem no ens emportem feina extra a casa, potser hauríem de reflexionar sobre si és realment necessari que la canalla faci deures. És més, cal que els pares tornem a repassar els continguts que vam aprendre de petits perquè hem d’ajudar els nostres fills a fer els deures quan els costa fer-los sols?

El nostre sistema educatiu és dels que compta amb més hores lectives d’Europa, i dels que posa més deures per fer a casa. Quantitat no equival a qualitat, de manera que endur-se a casa tasques idèntiques i repetitives a les de classe no significa millors resultats. De fet, aquells països que sempre ens sorprenen perquè tenen els millors resultats en les proves PISA no acostumen a fer deures (i no aprenen a llegir i a escriure fins als 7 anys!). Potser el que haurien de fer els nostres fills en sortir d’escola és jugar, divertir-se amb família o amics, fer esport... o avorrir-se! 

Això no vol dir que els pares no haguem d'implicar-nos en l' educació dels nostres fills sinó que es pot de fer de moltes altres maneres. Els hàbits de treball, d'ordre i la responsabilitat, també es poden treballar a casa sense la necessitat d'estar vinculats als deures. Per exemple és important que ens ajudin amb les tasques de casa, que facin la llista per anar a compar, tinguin cura de les seves coses...

I per últim, com diu Antonio Marina, "hem d'obrir les aules a la societat". A tall d'exemple, ens han explicat un projecte que es du a terme en una escola del Baix Camp en el qual avis i àvies participen en la classe de matemàtiques i ajuden els nens a aprendre càlcul, cosa que permet desdoblar la classe de matemàtiques!

Fa temps que el tema va en dansa entre defensors i detractors. I valtros, què en penseu?

Alguns articles que parlen sobre el tema més extensament:
Els deures són una font de desigualtats (Joan Girona, El diari de l'educació, 18/02/2015) 
Educación, qué poquita (Eva Hache, El País, 30/03/2014)
Cargados de deberes (El Mundo, 9/01/2015)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada