Quan els nostres fills comencen primària, el primer que els preguntem en sortir de l'escola, sobretot els divendres, és: "tens molts deures?" No preguntem si en tenen o no, sinó que preguntem per la quantitat. Això moltes vegades ens condiciona el que farem aquella tarda o el cap de setmana i porta a situacions familiars de conflicte.
De la mateixa manera que quan som adults i treballem no ens emportem feina extra a casa, potser hauríem de reflexionar sobre si és realment necessari que la canalla
faci deures. És més, cal que els pares tornem a
repassar els continguts que vam aprendre de petits perquè hem d’ajudar els
nostres fills a fer els deures quan els costa fer-los sols?
El nostre sistema educatiu és dels que compta
amb més hores lectives d’Europa, i dels que posa més deures per fer a casa.
Quantitat no equival a qualitat, de manera que endur-se a casa tasques
idèntiques i repetitives a les de classe no significa millors resultats. De
fet, aquells països que sempre ens sorprenen perquè tenen els millors resultats
en les proves PISA no acostumen a fer deures (i no aprenen a llegir i a
escriure fins als 7 anys!). Potser el que haurien
de fer els nostres fills en sortir d’escola és jugar, divertir-se amb família o
amics, fer esport... o avorrir-se!
Això no vol dir que els pares no haguem d'implicar-nos en l' educació dels
nostres fills sinó que es pot de fer de moltes altres maneres. Els
hàbits de treball, d'ordre i la responsabilitat, també es poden
treballar a casa sense la necessitat d'estar vinculats als deures. Per
exemple és important que ens ajudin amb les tasques de casa, que facin
la llista per anar a compar, tinguin cura de les seves coses...
I per últim, com diu Antonio Marina, "hem d'obrir les aules a la societat". A tall d'exemple, ens han explicat un projecte que es du a terme en una escola del Baix Camp en el qual avis i àvies participen en la classe de matemàtiques i ajuden els nens a aprendre càlcul, cosa que permet desdoblar la classe de matemàtiques!
Fa temps que el tema va en dansa entre defensors
i detractors. I valtros, què en penseu?
Alguns articles que parlen sobre el tema més extensament:
Els deures són una font de desigualtats (Joan Girona, El diari de l'educació, 18/02/2015)
Educación, qué poquita (Eva Hache, El País, 30/03/2014)
Cargados de deberes (El Mundo, 9/01/2015)
Los deberes escolares a debate: ¿Calidad es cantidad? (Eldiario.es, 18/05/2014)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada